arriver

Pronúncia: aʀive
    verb intransitiu
  1. arribar. Nous arriverons à Perpignan à midi, arribarem a Perpinyà al migdia. Cet enfant m’arrive déjà à l’épaule, aquest nen ja m’arriba a l’espatlla.
  2. venir. J’arrive!, ara vinc!
  3. [se passer] esdevenir-se pron, ocórrer, passar, succeir, arribar. Qu’est-ce qui t’arrive?, què et passa? Ce sont des choses qui arrivent, són coses que passen. Cela peut arriver à tout le monde, això (li) pot passar a tothom.
  4. arriver à
    1. [+ nom] arribar a. Arriver à un certain âge, arribar a una certa edat.
    2. [+ nom] [atteindre] aconseguir. Arriver à ses fins, aconseguir els seus fins.
    3. [+ inf] aconseguir. Il n’y arrive pas, no ho aconsegueix (no se’n surt, no dona l’abast).
  5. arriver à bon port figuradament arribar a (bon) port (o arribar bé al lloc de destinació).
  6. figuradament
    1. arriver comme un chien dans un jeu de quilles arribar en un mal moment.
    2. arriver comme les carabiniers arribar a misses dites.
  7. en arriver à [une conclusion] arribar a.
  8. j’y arrive [à un sujet] ara en parlaré.
  9. ne pas arriver à la cheville (ou à la ceinture) de qqn figuradament no arribar a la sola de la sabata d’algú (o ésser-li inferior).
  10. verb impersonal
  11. arribar. Il est arrivé une lettre, ha arribat una carta. Il arrive un moment où il faut choisir, arriba un moment que s’ha d’escollir.
  12. arriver à qqn de... passar-li a algú que... Il lui arrive souvent de se tromper, sovint li passa que s’equivoca (se sol equivocar).
  13. quoi qu’il arrive passi el que passi (o arribi el que arribi, o en qualsevol circumstància).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç