Pronúncia: apʀɛ
-
preposició
- després de. L’été vient après le printemps, l’estiu ve després de la primavera.
- darrere. Courir après qqn, anar al darrere d’algú.
- contra. Crier après qqn, cridar (contra) algú.
- après que després que (o un cop). Après qu’il est parti, després que va marxar (un cop va haver marxat).
- après quoi i després. Nous allons déjeuner, après quoi nous irons à Paris, ara dinarem, i després anirem a París.
- après tout al capdavall (o al cap i a la fi, o comptat i debatut).
- après vous ! endavant (o passeu si us plau)!
- d’après segons (o d’acord amb). D’après ces théories, segons aquestes teories.
- être après qqch antigament ocupar-se d’una cosa.
- être après qqn estar al damunt d’algú.
- languir après qqn (qqch) desitjar (o frisar per) algú (alguna cosa).
- pleurer après qqch plorar per alguna cosa. adverbi
- després.
- d’après següent. Le mois d’après, el mes següent.
-
et après ?
i després (o què més, o res més, o alguna altra cosa, o cap altra cosa)?.
• [marquant le défi] i què? Oui, je suis égoïste, et après !, sí, soc egoista, i què?
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç