Pronúncia: ɑn
-
masculí
- zoologia ase, ruc.
- figuradament i despectivament ase, ruc, burro. Être un âne, ésser un ase (un ruc, un tros d’ase). Faire l’âne, fer el ruc (el burro, el ximple).
- à dos d’âne a cavall (o muntat -ada a dalt) d’un ase (o d’un ruc).
- bonnet (ou oreille) d’âne [pour les cancres] orelles f pl d’ase (o de burro).
- être comme l’âne de Buridan familiarment i despectivament ésser un cagadubtes.
- être méchant -ante comme un âne rouge ésser dolent -a com la tinya (o més dolent -a que el pebre, o un dimoni escuat).
- être têtu -ue comme un âne familiarment i despectivament ésser tossut -uda com una mula (o com una banya de marrà, o més tossut -uda que un ase).
- être un âne bâté figuradament i despectivament ésser un burro rematat (o un tros de totxo, o un sabatot).
- faire l’âne pour avoir du son fer-se el pagès.
- il y a tant d’ânes à la foire qui s’appellent Martin de Joans, Joseps i ases n’hi ha per totes les cases.
- le coup de pied de l’âne figuradament repicó (o postres f pl) [atac darrer i inútil en una baralla].
- passer du coq à l’âne (ou faire un coq-à-l’âne) passar de naps a cols (o perdre el fil, o l’oremus).
- peau d’âne familiarment i despectivament [diplôme] paperot m.
-
pont aux ânes
- familiarment geometria demostració f del teorema de Pitàgores.
- figuradament concepte molt elemental en una especialitat.
- soûl comme un âne borratxo -a com una sopa.
- tête d’âne ictiologia cabot m (o gobi m).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç