Pronúncia: abutiʀ
-
verb transitiu indirecte
- anar a parar, donar intr. Cette route aboutit à la plage, aquesta carretera va a parar a la platja. Ce couloir aboutit dans ma chambre, aquest corredor dona a la meva habitació.
- familiarment [personnes] anar a parar, anar a raure. Ils ont abouti sur la place, van anar a parar a la plaça.
- figuradament portar, menar, dur. Ce sont des arguments qui n’aboutissent à rien, són arguments que no porten enlloc.
- aboutir à un accord arribar a un acord.
- faire aboutir un accord portar a terme un acord. verb intransitiu
- tenir sortida. Une rue qui aboutit, un carrer que té sortida.
- figuradament tenir sortida, anar bé, reeixir. Les négociations sur les salaires ont abouti, les negociacions sobre els salaris han anat (acabat) bé. Ne pas aboutir, no anar bé (no acabar bé, fracassar).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç