[També nàixer]
[! Conjugació: E i A a l'arrel]
-
verb
- Venir al món, sortir del ventre de la mare o de l'ou. Antoni Gaudí va néixer a Reus. Alguns animals, com els ocells, neixen quan surten de l'ou.
- Sortir, aparèixer o començar a existir alguna cosa. A la primavera neixen moltes flors. Quan neix un problema, has d'intentar solucionar-lo.
- Tenir l'origen en un lloc determinat. El riu Llobregat neix a Castellar de n'Hug. frase feta
- tornar a néixer és salvar-se d'un perill molt gran. Si una persona té un accident molt fort i no li passa res, es diu que ha tornat a néixer.