imposar

    verb
  1. Fer suportar a algú una càrrega, una obligació, un deure, etc.; obligar-lo a fer una cosa. La policia imposa multes a les persones que no respecten el codi de circulació.
  2. Una cosa o una persona imposa quan ens causa respecte, admiració o por. Les muntanyes molt altes imposen.
  3. Posar uns diners en una llibreta d'estalvis o en un compte corrent. Hi ha bancs que, quan hi imposes molts diners, et fan un regal.
  4. usat amb pronom
  5. imposar-se és fer-se respectar i obeir. Les persones que manen s'han d'imposar a les que estan sota les seves ordres.
  6. Si t'imposes una cosa és que la vols fer, te la poses com una obligació. La persona que s'imposa fer gimnàstica cada dia ha de tenir força de voluntat.
  7. Una persona s'imposa a una altra o a unes altres si és millor que elles, si les guanya. En els esports, els millors equips s'imposen als que no juguen bé.