[! Conjugació: amb QU davant E, I]
-
verb
- Fer que una cosa entri dins d'una altra. Una clau trencada no es pot ficar al pany. Quan als nens petits els comencen a sortir les dents, es fiquen les mans a la boca. També diem que algú es fica la mà a la butxaca o que es fica al llit aviat.
- Aquest verb es fa servir també amb el significat de posar o posar-se, d'entrar o fer entrar, d'intervenir o fer intervenir, en frases com les següents: No sap on ha ficat el rellotge. On t'havies ficat, que no et veia? Es va ficar a l'habitació del noi. Volien ficar la noia en un col·legi del poble. Sempre es fica on no el demanen. El van ficar en un bon embolic. frase feta
- Quan una persona fica el nas pertot arreu intenta saber coses dels altres encara que no siguin assumpte seu.