[També caragol]
- 
								 
								
								nom masculí 
								
 - Un cargol és un mol·lusc que té el cos tou, unes petites banyes al cap i una closca de forma arrodonida. Els cargols no tenen potes i per avançar s'arrosseguen. Hi ha també cargols de mar, que tenen la closca de formes molt variades; alguns la tenen amb moltes punxes.
 - Peça allargada de ferro semblant a un clau que té el cantó de la punta en forma d'espiral. Molts cargols tenen un tall a la cabota per a poder-hi posar el tornavís i collar-los. Es diuen també claus de rosca o visos .
 - Conducte de l'orella interna, enrotllat en forma d'espiral i encarregat de l'audició. És un tub ple de líquid i proveït d'una membrana que es comunica amb el nervi acústic.
 - Un cargol de banc és una eina que té dues barres que s'acosten o se separen enroscant un cargol molt gros. Va collada en un banc de treball i serveix per a fixar-hi la peça que s'ha de treballar.