agafar

    verb
  1. Subjectar una persona o una cosa amb les mans o amb un instrument; tenir una cosa a les mans i no deixar-la anar. Quan agafem una persona, un animal o una cosa, els fem nostres i els tenim de manera que no se'n poden anar o podem portar-los d'una banda a l'altra. Podem agafar un pot pel mànec o una galleda per la nansa. Si volem llegir, agafem un llibre de la biblioteca. Agafem algú pel braç o per la cintura. Les coses petites es poden agafar amb pinces. Els animals agafen amb les dents, amb el bec, amb les potes.
  2. Fer-se seva una cosa, quedar-se les coses que són dels altres. Quan no trobem el bolígraf, preguntem qui ens l'ha agafat.
  3. Acceptar, fer nostra una cosa que ens donen. Si per fer una feina ens ofereixen diners, els agafem.
  4. El verb agafar es fa servir amb altres significats molt habituals: Agafar un taxi, el metro, l'autobús. Agafarem l'autopista de la costa. Un cotxe agafa molta velocitat. Si beus molt de cafè, no podràs agafar el son. Agafar un constipat, la grip, mal de coll. Enmig del corrent d'aire agafaràs fred. Ha agafat el vici de cridar, el costum de cantar a la dutxa. Esperant- lo, he agafat molts nervis. Si no correm, ens agafarà la pluja. Un menjar que ha agafat un gust amarg. Agafar-se a la barana per no caure. El rostit s'ha agafat a la cassola. No et posis nerviós i agafa-t'ho bé, això que t'han dit.