■ zenit

Etimologia: del b. ll. zenit, íd., fruit d’una mala lectura en els manuscrits d’Alfons el Savi del mot çemt, abreviació de l’àr. sämt ar-ra´s ‘el paratge del cap’; de la grafia cast. del s. XIII, de z per ç, sorgí zenit, que es propagà a totes les llengües modernes 1a font: 1706
    masculí
  1. astronomia Punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d’aquest observador.
  2. figuradament Punt culminant d’una cosa.