■ xinxa

Etimologia: del ll. cīmex, -ĭcis, íd., per via mossàrab, que substituí la forma d’evolució cat. normal ant. címeu; segurament del pl. xinxes s’extragué el sing. xinxa 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
  1. entomologia
    1. Gènere d’insectes hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids (Cimex sp), de cos deprimit i ovalat, sense ocels i amb els ulls composts desenvolupats, paràsits de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns. Cal destacar-ne la xinxa comuna (C. lectularius), paràsita d’ocells i mamífers, inclòs l’home, de forma plana i oval, nocturna i lucífuga, que xucla la sang i produeix irritacions.
    2. xinxa de camp Nom donat a diversos insectes heteròpters pertanyents a la família dels pentatòmids, de cos pentagonal, d’una pudor desagradable, fitòfags i que xuclen la saba de les plantes. Els representants més importants pertanyen als gèneres Aelia (A. rostrata), Corpocoris, Dolycoris, Eurydema, Eurygaster, Graphosoma i Raphigaster.
    3. xinxa de camp Bernat pudent.
  2. figuradament
    1. Dona bruta.
    2. xinxa de fàbrica Dona que treballa en una fàbrica, sobretot de filats o de teixits, que sol anar bruta i fer olor dels materials amb què treballa.
  3. indústries del calçat Clau petit i prim, de secció quadrada i desproveït de cabota, que és emprat pels sabaters per a fermar les soles i els talons.