■ usuari
| | usuària

Partició sil·làbica: u_su_a_ri
Etimologia: del ll. usuarius, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu i masculí i femení
  1. Dit de qui usa alguna cosa, algun servei, especialment públic. Els usuaris del metro. Els usuaris del català.
  2. dret
    1. Dit de qui té dret d’usar una cosa d’altri.
    2. especialment Dit de qui, per concessió governativa o per altres títols, gaudeix d’un aprofitament d’aigües derivades d’un corrent públic.