■ unir

Etimologia: del ll. unīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Formar, amb dues coses o més, un tot. L’ànima és unida amb el cos.
    1. transitiu Establir entre dues o més coses o persones un lligam material, moral o legal, ajuntar, combinar, associar. Els unia una antiga amistat. Una família molt unida.
    2. pronominal Unir-se home i dona en matrimoni. Unir-se diferents estats formant una confederació. Unir-se catòlics i protestants.