■ truncar

Homòfon: troncar
Compareu: estroncar, troncar
Etimologia: del ll. truncare, íd., der. de truncus ‘tronc’ 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Separar tallant, especialment l’acabament, la cúspide. Truncar un tub.
    2. truncar un con (o una piràmide, o un prisma) geometria Tallar un con, una piràmide, un prisma, mitjançant un pla, per a obtenir-ne un tronc.
  2. figuradament
    1. Truncar la mort una existència.
    2. truncar una frase Deixar-la sense acabar.
  3. informàtica Limitar la longitud d’una cadena segons un criteri determinat (per exemple, el manteniment d’una longitud prefixada, correntment la del mot o registre).