■ tronat
| | tronada

Etimologia: de tronar 1a font: 1915, DAg.
    adjectiu
  1. Gastat, deteriorat, per l’ús. Portava un abric molt tronat.
    1. Arruïnat, empobrit extremament.
    2. per extensió Que ha perdut la vigència que havia tingut en una altra època. Defensaven la seva postura amb un ideari tronat.