■ tronar

Etimologia: del ll. tŏnāre, íd., amb influx del ll. vg. tronĭtus, metàtesi del ll. cl. tonĭtrus, pel que fa a la primera -r- 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
  1. Fer un tro o trons. Ha tronat tota la nit.
  2. fer tronar i ploure figuradament
    1. Fer-ho anar tot en renou, fer-ne de totes.
    2. especialment Fer anar tothom en renou.