■ tron

Compareu: tro
Etimologia: del ll. thrŏnus, i aquest, del gr. thrónos, íd. 1a font: s. XV
    masculí
    1. història i art Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció. Tron reial. Tron pontifici. Tron episcopal.
    2. catolicisme i art Nom donat a algunes peanyes o retaules on hi ha entronitzada una imatge de la Mare de Déu.
    3. figuradament Dignitat, poder, del rei o sobirà. Els enemics del tron.
  2. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia inferior del primer cor de l’ordre angèlic.