■ tro

Compareu: tron
Etimologia: del ll. td. trŏnus, ll. cl. tŏnus, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
    1. meteorologia Fenomen acústic que acompanya el llamp.
    2. fer tro (una cosa) figuradament Atreure fortament l’atenció de la gent.
    3. la resta són trons figuradament Es diu per a ponderar la importància d’allò que hom acaba de dir.
    4. veu de tro figuradament Veu molt forta i ressonant.
  2. pirotècnia Receptacle de paper ple de pólvora ben pitjada i lligat ben estret amb dues o més voltes de fil, que rebenta i fa un gran soroll.