■ triturar

Etimologia: del ll. td. triturare, íd., der. de tritūra ‘acció d’ esmicolar’, i aquest, de trītus, -a, -um, participi de terĕre ‘esmicolar’ 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Reduir a trossos més petits una matèria sòlida, especialment mitjançant una trituradora. Triturar pastanagues, fullaraca, paper.
  2. figuradament Amb el seu raonament va triturar els arguments del contrari.