■ tripular

Etimologia: verb comú amb el cast. i el port. i fins potser rebut d’aquestes llengües en cat., del ll. interpolare ‘reformar, falsificar; barrejar’, per metàtesi, intrepolar, entripular i simplificació en tripular, amb evolució semàntica a ‘barrejar personal o dotar-ne una embarcació’ 1a font: s. XVIII
    verb transitiu aeronàutica, astronàutica i nàutica
  1. Proveir de tripulació una embarcació, una aeronau o una astronau.
  2. Conduir, governar, una embarcació, una aeronau o una astronau o formar part de la seva tripulació.