■ triangle

Partició sil·làbica: tri_an_gle
Etimologia: del ll. triangŭlum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. geometria
    1. Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta. Triangle acutangle, obtusangle, escalè, isòsceles, equilàter, rectangle.
    2. triangle esfèric Triangle curvilini format per tres cercles màxims d’una esfera.
    3. triangle podal Triangle que té per vèrtexs els peus de les perpendiculars traçades per un punt als costats d’un altre triangle.
  2. per analogia anatomia animal
    1. Àrea o espai del cos limitat per tres costats més o menys imaginaris.
    2. triangle de Calot Triangle que té per base l’artèria cística i per vèrtex l’angle format per la unió dels conductes cístic i hepàtic.
    3. triangle de Garland Zona sonora de forma triangular, amb el vèrtex dirigit cap avall, que es produeix en l’espai que queda entre la línia de Damoiseau i la columna vertebral, en descendir el nivell del líquid d’un vessament pleural.
    4. triangle de Grocco Matitat paravertebral en el costat sa, en casos de vessaments pleurals que tinguin proporcions considerables.
    5. triangle de Hesselbach Triangle limitat pel lligament de Poupart, l’artèria epigàstrica profunda i el cantell extern del recte abdominal.
    6. triangle de Scarpa Espai de la cuixa comprès entre el lligament de Poupart i els músculs sartori i adductor llarg.
  3. heràldica Figura en forma de triangle equilàter, generalment pintat sobre una de les seves bases.
  4. música Instrument de percussió format per una vareta d’acer doblegada en dos punts en forma d’un triangle obert en un dels seus angles, que sona percudint-lo amb una baqueta d’acer.
  5. nàutica Vela triangular que hom solia posar en temps de bonança.
  6. indústria tèxtil Conjunt d’arcades d’una muntura jacquard que pengen d’un mateix encoler.
  7. en triangle locució adverbial electrotècnia Dit de la connexió poligonal en el cas particular d’un sistema trifàsic.
  8. triangle de posició astronomia i nàutica Triangle esfèric determinat sobre l’esfera terrestre pels cercles màxims meridià, horari i vertical d’un astre i que té per vèrtexs el pol, el zenit i l’astre.
  9. triangle vocàlic fonètica, fonologia Representació gràfica del sistema vocàlic de llengües que ofereixen una sola vocal en el grau de màxima obertura segons unes coordenades que conjuminen el mode i el lloc d’articulació o uns trets acústics equivalents.