■ trenta

Etimologia: del ll. trīgĭnta, íd. (cf. quaranta) 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Tres vegades deu, vint-i-nou més un.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa trenta; trentè. La pàgina trenta.
  3. masculí El nombre trenta, 30. Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són: trenta-un, trenta-una, 31; trenta-dos, trenta-dues, 32; trenta-tres, 33; trenta-quatre, 34; trenta-cinc, 35; trenta-sis, 36; trenta-set, 37; trenta-vuit, 38; trenta-nou, 39. Els mateixos usats com a quasi ordinals són: trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, etc. El quilòmetre trenta-u. El trenta-u de gener.