■ trentè
| | trentena

Etimologia: de trenta 1a font: 1517
  1. adjectiu i masculí i femení Que, en una sèrie, en té vint-i-nou davant seu, el que fa trenta.
  2. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividit en trenta parts iguals. La trentena part de cent vint és quatre.
  3. masculí Un trentè, 1/30. Quatre trentens, 4/30. Els ordinals i fraccionaris compresos entre trentè i quarantè són: trenta-unè, trenta-dosè, trenta-tresè, trenta-quatrè, trenta-cinquè, trenta-sisè, trenta-setè, trenta-vuitè, trenta-novè (femení: trenta-unena, trenta-dosena, etc.).
  4. femení Conjunt de trenta objectes de la mateixa mena. Tenia una trentena de llibres catalans.
  5. femení usat absolutament Edat de trenta anys.