■ trencament

Etimologia: de trencar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció de trencar.
    1. dret Transgressió. Trencament de llei.
    2. trencament de condemna dret i dret penal Incompliment d’una condemna imposada per sentència ferma.
    3. trencament de domicili dret penal Violació de domicili.
    4. trencament de forma dret i dret processal Violació o omissió voluntària de les garanties substancials en un procediment.
  3. trencament d’aprests indústria tèxtil Operació d’acabament que té per missió fer desaparèixer el tacte encarcarat d’un teixit excessivament aprestat.