■ transacció

Partició sil·làbica: trans_ac_ci_ó
Etimologia: del ll. td. transactio, -ōnis, íd., der. de transigĕre ‘transigir’ 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Acció de transigir.
    2. Arranjament que en resulta.
  2. dret civil Contracte resolutori en virtut del qual dues parts posen terme a una qüestió sorgida entre elles.
  3. per extensió economia
    1. Tracte, conveni o acord comercial.
    2. Acció de fer efectiu un tracte de compravenda.
    3. Qualsevol operació que comporti un canvi de tinença de béns o de títols.
  4. per extensió informàtica En el tractament per transaccions, cadascuna de les operacions d’entrada, normalment feta des d’un terminal i sovint en forma interactiva, per mitjà de la qual un usuari comunica al sistema les dades d’un moviment.