■ tranquil
| | tranquil·la

Etimologia: del ll. tranquillus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu
    1. No agitat. Una mar tranquil·la. Feia una nit tranquil·la.
    2. Sense inquietud. Ja te’n pots anar tranquil: nosaltres ho vigilarem.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona sense prejudicis ni preocupacions. És un tranquil.