Es mostren 1 resultats

■ trair


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trair</title>

Partició sil·làbica: tra_ir
Etimologia: del ll. tradĕre ‘lliurar’, comp. de trans ‘més enllà’ i dare ‘donar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
    1. Violar la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, cometre traïció. Trair un amic. Trair la seva pàtria.
    2. per analogia Enganyar fingint bona voluntat. Trair la confiança d’algú.
  2. Revelar un secret, etc., descobrir involuntàriament quelcom que hom voldria dissimular, indicar allò que altrament fora difícil d’endevinar. Aquella exclamació involuntària el va trair. Trair un secret.

■ trair

verb transitiu Violar la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, cometre traïció Trair un amic Trair la seva pàtria per analogia Enganyar fingint bona voluntat Trair la confiança d’algú Revelar un secret, etc, descobrir involuntàriament quelcom que hom voldria dissimular, indicar allò que altrament fora difícil d’endevinar Aquella exclamació involuntària el va trair Trair un secret
Informació complementària
Traducció