■ tradició

Partició sil·làbica: tra_di_ci_ó
Etimologia: del ll. traditio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Acció de lliurar.
    2. especialment dret civil Transmissió del domini d’una cosa en virtut d’un contracte.
    1. Transmissió, normalment oral, de pares a fills, de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums, etc.
    2. teologia Acció per la qual l’Església transmet la paraula de Déu al llarg de les generacions de creients.
    1. Allò que és transmès, contingut objectiu dels fets, les creences, els costums, etc., transmesos de pares a fills.
    2. dret català Element jurídic primordial que s’estableix per a la interpretació dels preceptes que formen l’actual compilació del dret civil català, que exigeix prendre en especial consideració la tradició jurídica catalana.
    3. teologia i història eclesiàstica Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe.
    4. tradició manuscrita crítica textual Conjunt dels manuscrits i dels llibres impresos que transmeten un text, de l’examen dels quals el filòleg parteix per a procedir a la reconstrucció de l’original o edició crítica.
  4. per extensió Costum, ús, norma, que ha prevalgut de generació en generació.