■ tracció

Partició sil·làbica: trac_ci_ó
Etimologia: del ll. tractio, -ōnis ‘derivació adverbial’; en el sentit modern ha pesat més el significat directe del verb trahĕre ‘arrossegar, estirar’, que és la base del mot 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de tendir a moure alguna cosa devers el punt d’on procedeix l’esforç.
  2. especialment transports
    1. Acció de tirar un vehicle un o més animals. Tracció animal o de sang.
    2. Acció de fer avançar un o més vehicles per qualsevol procediment mecànic. Tracció mecànica. Tracció elèctrica.
    3. tracció doble ferrocarrils Tracció d’un ferrocarril molt pesant quan és feta mitjançant dues locomotores.
  3. tecnologia
    1. Nom donat a les dues forces, una de les quals pot ésser la reacció de l’altra, que, aplicades axialment a un cos, tendeixen a allargar-lo.
    2. Manera de treballar un cos sotmès a l’acció de forces de tracció.
    3. assaig de tracció Assaig a què hom sotmet una proveta per tal de determinar la resistència del material a la tracció i els seus allargament, estricció i límit i mòdul d’elasticitat.
  4. tracció ambulatòria medicina Tracció exercida mitjançant un embenat adequat que permet al malalt de deambular i moure’s en cas de fractures de membres.