■ traïnya

Partició sil·làbica: tra_ï_nya
Etimologia: del gallec traíña, íd.
    femení pesca
  1. Ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, en estirar-lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix.
  2. Barca emprada per a pescar amb traïnya.