■ tràgic | tràgica

Etimologia: del ll. tragĭcus, i aquest, del gr. tragikós, íd., der. de trágos ‘boc’ 1a font: s. XV
    teatre
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la tragèdia. Un actor tràgic.
    2. De la natura de la tragèdia. Poesia tràgica.
    3. figuradament Que implica una tragèdia o esdeveniment funest, acomplert en circumstàncies que impliquen una tragèdia. La mort tràgica del general X.
  2. masculí i femení
    1. Actor tràgic, que representa tragèdies.
    2. Autor tràgic. Els tràgics grecs.