■ tortura

Etimologia: del ll. tortūra, íd. 1a font: 1424
    femení
  1. dret penal, història i ciències polítiques
    1. Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts físics o psíquics a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
    2. figuradament Sofriment físic o moral insuportable.
  2. Violència feta a una cosa.