■ torsió

Partició sil·làbica: tor_si_ó
Etimologia: del ll. tortio, -ōnis, íd., der. de torquēre ‘tòrcer’ 1a font: s. XIV
    femení
    1. Acció de tòrcer o de tòrcer-se;
    2. l’efecte.
  2. tecnologia
    1. [símbol τ] Deformació que experimenta un cos sotmès a dos parells de forces, un dels quals pot ésser la reacció a l’altre, que actuen en sentits contraris i en dos plans paral·lels, de manera que cada secció del cos sofreix una rotació respecte a una altra secció pròxima.
    2. angle de torsió Angle que forma una secció recta d’un arbre o d’un eix amb relació a una altra secció anàloga, quan és aplicat a l’arbre un parell o un moment de torsió.
    3. assaig de torsió Assaig en què una proveta és sotmesa a un esforç de torsió per determinar-ne la resistència.
    4. barra de torsió Ressort constituït per una barra cilíndrica elàstica, encastada per un dels seus extrems i que suporta, torcent-se, els esforços angulars aplicats a l’altre extrem.
  3. indústria tèxtil Nombre de voltes de torsió que hom dona a un fil en filar-lo amb la missió d’evitar que les fibres llisquin les unes sobre les altres.
  4. torsió d’una corba geometria Valor numèric, definit per a cada punt d’una corba, que val zero en les corbes planes i que expressa quant se separa la corba considerada d’una corba plana en un entorn del punt considerat.