<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titular</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del b. ll. titularis, íd. 1a font: s. XVII
Body
- adjectiu Relatiu o pertanyent a un títol. Lletra titular.
-
adjectiu i masculí i femení
- Revestit d’un títol.
- Que exerceix un ofici o una professió amb títol especial. Metge titular.
- Que posseeix un lloc de treball o una plaça de propietat. El titular de la càtedra d’història.
- economia Dit de la persona en nom de la qual va un títol de propietat, un document, una llibreta d’estalvis, etc. El meu avi era el titular d’aquesta pòlissa.
- bisbe titular dret canònic Bisbe que té assignat el nom d’una antiga diòcesi, sense tenir-ne, però, jurisdicció territorial.
- adjectiu i masculí Dit de cadascun dels títols d’una publicació periòdica, revista, etc.
- masculí i femení litúrgia Nom d’un misteri o d’un sant donat com a títol a una església o capella.
Vegeu també:
titular2