Es mostren 3 resultats

■ tità


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tità</title>

Homòfon: titar
Etimologia: del ll. Titan, i aquest, del gr. Titãn, personatge mitològic gegantí 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
  2. Home d’una gran potència física o intel·lectual.
  3. manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic.

■ tità

masculí mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants Home d’una gran potència física o intellectual manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tita1

■ tita1

femení Nom infantívol de la gallina o de l’aviram en general plural Crit amb què hom crida les gallines ornitologia Polla díndia colloquialment Penis Vegeu també tita 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tita2

■ tita2

femení zoologia Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids Sipunculus nudus , de cos nu amb la superfície llisa i amb solcs longitudinals circulars Vegeu també tita 1
Traducció