■ tirassar

Etimologia: de tirar 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
  1. antigament
    1. Arrossegar.
    2. especialment Aplicar el turment consistent a arrossegar un reu per terra, lligat a la cua d’un animal.
    1. agricultura Manejar el tiràs, recollir palla, gra, etc., amb el tiràs.
    2. Passar el tiràs de neteja.
  3. transports Transportar terra, herba, troncs, etc., amb el tiràs.