■ timpà

Etimologia: del ll. tympănum, i aquest, del gr. týmpanon ‘tabal, pandero’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Membrana de l’orella dels cordats.
    2. entomologia Òrgan fonoreceptor d’alguns insectes.
  2. arquitectura
    1. A l’antiguitat clàssica, frontó.
    2. A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
    3. Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, col·locat com a element decoratiu a la part superior de portes i finestres, especialment durant els períodes del Renaixement i el Barroc.
  3. arts gràfiques
    1. Bastidor cobert de pell o de roba i folrat de baieta sobre el qual hom posava, en les antigues premses de mà, el paper que volia imprimir.
    2. Bloc massís de la minerva sobre el qual hom col·loca el paper que vol imprimir.