■ tija

Etimologia: del fr. tige, íd., i aquest, del ll. tibia ‘os; flauta’ 1a font: 1911
    femení
  1. botànica
    1. Part de l’eix del corm que duu les fulles.
    2. Peduncle.
    1. Barreta llarga i prima, especialment la que sosté quelcom. La tija de la llumenera.
    2. especialment tecnologia Barreta que és articulada amb un èmbol i li transmet o en rep el moviment, la de l’element obturador d’una vàlvula.
  3. anatomia animal
    1. Estructura anatòmica en forma de barreta llarga i prima.
    2. tija del càlam Part inferior bulbar del solc mitjà.
    3. tija pituïtària Porció cilíndrica de 4 a 6 mm de longitud que uneix el tuber cinereum amb el cos pituïtari.