■ teula

Partició sil·làbica: teu_la
Etimologia: del ll. tegŭla, íd., der. de tegĕre ‘cobrir; amagar; protegir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. construcció Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, que són unides les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual es pugui escórrer l’aigua de pluja.
    1. Nom de diferents objectes que per la seva forma arquejada tenen semblança amb la teula.
    2. indústria tèxtil Planxa de metall de forma d’arc, que es posa roent per igualar l’alçària dels plomalls de pèl dels velluts i per cremar el borrissol de les robes destinades a l’estampació, passant-les pel seu damunt.
    3. indústria tèxtil Premsa contínua emprada en l’acabat dels teixits, formada per un cilindre giratori escalfat que prem fortament contra una superfície metàl·lica arcada i calenta, anomenada també teula.
    4. barret de teula (o simplement teula f) Capell d’eclesiàstic, en temps passats, en què l’ala alçada dels dos costats tenia una forma que recordava la d’una teula.
  3. metrologia Antiga mesura per a cabals d’aigua.