■ testificar

Compareu: testimoniar
Etimologia: del ll. testificari, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    verb transitiu
  1. Declarar com a testimoni. Un assistent a la reunió va testificar que aquella imputació era completament gratuïta.
  2. Provar una cosa valent-se de testimonis o de documents autèntics. Has de testificar que ets l’hereu universal del difunt. Sense documents no podem testificar aquest fet.