■ terrestre

Compareu: terrenal
Etimologia: del ll. terrestris, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la Terra (en oposició a celeste). L’esfera terrestre.
    2. Relatiu o pertanyent a la superfície sòlida de la Terra (s’oposa a marítim).
    3. biologia Que fa vida a la terra (per oposició a marí, aeri, aquàtic, etc.). Plantes terrestres.
  2. adjectiu i masculí i femení Que habita a la Terra.
  3. adjectiu astronomia Dit del planeta que té característiques semblants a les de la Terra. Mercuri, Venus i Mart són planetes terrestres perquè són petits i rocosos.