Es mostren 5 resultats

terra-terra

terra-terra

adjectiu invariable armament Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des de terra contra un objectiu terrestre.

terra-terra

adjectiu invariable armament Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des de terra contra un objectiu terrestre

■ terra

terra

Etimologia: del ll. tĕrra, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
  1. femení
    1. [en majúscula] astronomia, geofísica i geologia El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
    2. [en majúscula] mitologia Divinitat mitològica, personificació de la Terra.
    3. religió Món on hom viu la vida terrena, en contraposició a la vida eterna, a l’altre món. Mentre vivim en aquesta terra.
  2. femení
    1. Part sòlida de la superfície de la Terra, en contraposició a l’aire i a l’aigua. A Mallorca, s’hi va per mar o per aire, però no per terra. Per mar i per terra.
    2. La terra com a medi (per oposició a aire i a aigua). Els mamífers viuen a la terra i a l’aigua.
    3. Part sòlida de la superfície terrestre, en contraposició als mars.
    4. prendre terra Arribar la nau en terra.
    5. terra endins Allunyant-se de la mar.
    6. terra ferma Porció gran de terra, que no és una illa, que forma part del continent.
    7. terra terra Molt a prop de la costa, costejant. Navegar terra terra.
    1. femení Part sòlida de la superfície terrestre, considerada com a suport de les coses; sòl.
    2. masculí Sòl, paviment, etc., sobre què hom està, camina, etc. El terra de l’habitació. Arrossegar-se per terra. Caure a terra. Tirar a terra.
    3. masculí gimnàstica Aparell de gimnàstica artística consistent en una plataforma quadrada de fusta de 12 x 12 m, folrada de material antilliscant.
    4. perdre terra Alçar-se sobre el paviment per efecte d’una força elevadora.
    5. prendre terra Posar-se damunt la terra algú o alguna cosa que ve volant (un ocell, una aeronau, etc.).
    6. sota terra Més avall de la superfície de la terra i cobert per ella.
    7. terra a terra A peu pla, molt arran de terra.
    8. terra cremada ciències militars Territori d’una de les parts bel·ligerants on hom ha destruït tot allò que pot servir per als moviments, l’alimentació, etc., de l’enemic.
  4. femení
    1. Porció de la superfície de la Terra considerada en ella mateixa o com a pertanyent a un individu, a un poble. Va heretar moltes terres. Ve de llunyes terres.
    2. Contrada, país. Les terres àrtiques. Cada terra fa sa guerra. Terres de llengua catalana.
    3. Pàtria. A la meva terra no hi ha aquest costum. La terra sempre crida.
    4. cada terra fa sa guerra Cada país té els seus costums diferents dels d’altres països.
    5. de la terra Del país mateix on una cosa es troba, no foraster. Vi i fruita de la terra.
    6. en terra de cecs el borni és rei figuradament Refrany que significa que una persona de poc enteniment, poc preparada, etc., pot ésser important si viu amb gent encara més curta, amb menys preparació, etc.
    7. terra de ningú ciències militars En temps de guerra, territori no ocupat ni dominat per cap de les parts bel·ligerants.
    8. terra promesa (o terra de promissió) Bíblia La terra de Canaan o Palestina.
    9. terra promesa figuradament Bé esperat llargament.
  5. femení agricultura
    1. Sòl vegetal, material de l’escorça terrestre destinat a ésser aprofitat per a l’agricultura.
    2. terra agra Terra que és dolenta de treballar.
    3. terra alberenca Terra lleugera, sorrenca.
    4. terra alta Terra que té l’aigua subterrània relativament endins.
    5. terra amorosa Terra que és bona de treballar.
    6. terra baixa Terra que té l’aigua subterrània a poca profunditat.
    7. terra campa Terra sense arbres, destinada únicament a la producció de cereals, anomenada també terra de sembradura.
    8. terra conradissa Terra apta a ésser conreada. És anomenada també terra de conreu.
    9. terra de noietes Terra que no és gens salabrosa.
    10. terra de regadiu Terra que és regada amb canals de regatge.
    11. terra de secà Terra que només és regada per l’aigua de la pluja.
    12. terra ensorrada Terra que ha estat millorada amb molta quantitat de sorra.
    13. terra erma Terra inculta, no productiva.
    14. terra fresca Terra que té aiguamolls.
    15. terra grassa Terra que té molt gruix sense roques.
    16. terra gravosa Terra que conté molts còdols i no fa terrossos.
    17. terra magra Terra que té poc gruix, que té roca molt a prop de la superfície, anomenada també terra prima.
    18. terra negra Terra de color molt fosc i de molt bona qualitat per al conreu.
    19. terra nova Terra que hom sembra per primera vegada.
    20. terra trida Terra que no fa terrossos, que és tota pulverulenta.
    21. terra vegetal Terra que conté molta matèria orgànica que la fa apta per al conreu.
    22. terra verge Terra que no ha estat mai conreada.
    23. terra verge Terra que no ha estat mai trepitjada.
  6. femení economia Mitjà de producció no reproduïble que intervé en els diferents processos de producció en intensitat variable segons el tipus d’activitat a què es refereix.
  7. electrotècnia i electrònica
    1. femení Massa de la terra emprada com a conductor en telecomunicacions i com a element de protecció en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió.
    2. masculí Cable connectat amb la terra.
  8. femení filosofia Un dels quatre elements.
  9. femení pedologia
    1. Sòl.
    2. terra bruna Sòl amb humus caracteritzat per la feble lixiviació de les argiles i del ferro.
    3. terra de castanyer Nom donat en jardineria a la terra àcida, rica en humus, no calcària, resultant de la descomposició de fusta i restes vegetals.
    4. terra fusca Sòl relicte que prové de la descarbonatació lenta d’una roca mare calcària.
    5. terra negra Txernozem.
    6. tirar-se terra damunt (o als ulls) figuradament Perjudicar-se a si mateix fent coses il·lícites o inconvenients.
  10. femení
    1. Nom donat a diverses matèries pulverulentes.
    2. metalls de les terres rares química inorgànica Lantànids.
    3. terra cuita ceràmica Terrissa.
    4. terra cuita especialment ceràmica Terracota.
    5. terra de batan indústria tèxtil Terra de paraire.
    6. terra de paraire indústria tèxtil Substància argilosa formada per una fina barreja de silicats d’alúmina, anomenada també esmectita.
    7. terra de polir joieria Trípol.
    8. terra d’escudelles Sorra fina i llim que serveix, com a abrasiu, per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella.
    9. terra de Siena pintura Pigment natural mineral, de color ocre, que consisteix en argila acolorida per peròxid de ferro hidratat.
    10. terra d’ombra pintura Pigment natural mineral, d’un to terrós fosc, que consisteix essencialment en argila acolorida amb peròxid de ferro hidratat i diòxid de manganès.
    11. terra fullada farmàcia, indústria farmacèutica Acetat potàssic, en forma de pólvores cristal·lines, blanques, inodores, de sabor salí i solubles en l’aigua.
    12. terra galba ceràmica i farmàcia, indústria farmacèutica Galba.
    13. terra segellada antigament farmàcia, indústria farmacèutica Argila que es presentava en forma de rajoles amb una marca o segell com a garantia del seu origen.
    14. terres rares química inorgànica Denominació genèrica dels òxids dels metalls de la família dels lantànids d’ocurrència natural.
    15. terres rares antigament química inorgànica Denominació genèrica dels quinze elements de la família dels lantànids.

■ terra

femení en majúscula astronomia , geofísica i geologia El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol en majúscula mitologia Divinitat mitològica, personificació de la Terra religió Món on hom viu la vida terrena, en contraposició a la vida eterna, a l’altre món Mentre vivim en aquesta terra femení Part sòlida de la superfície de la Terra, en contraposició a l’aire i a l’aigua A Mallorca, s’hi va per mar o per aire, però no per terra Per mar i per terra La terra com a medi per…
Informació complementària
Traducció

aire-terra

aire-terra

Partició sil·làbica: ai_re-ter_ra
adjectiu invariable armament Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des d’un avió contra objectius terrestres.

aire-terra

adjectiu invariable armament Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des d’un avió contra objectius terrestres
Traducció

terra-aire

terra-aire

Partició sil·làbica: ter_ra-ai_re
adjectiu invariable armament Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des de terra contra un objectiu aeri.

terra-aire

adjectiu invariable armament Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des de terra contra un objectiu aeri

■ xauxa (o terra de Xauxa)

xauxa

Partició sil·làbica: xau_xa
Etimologia: del cast. jauja ‘país imaginari de gran felicitat’, d’origen incert, probablement del nom de Jauja, localitat peruana situada en una vall molt pròspera
femení País imaginari, on hi ha una gran abundància i on tothom pot viure regaladament sense treballar.

■ xauxa (o terra de Xauxa)

femení País imaginari, on hi ha una gran abundància i on tothom pot viure regaladament sense treballar
Informació complementària
Traducció