■ termini

Etimologia: del b. ll. terminium ‘terme’ 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
    1. Acabament d’un espai de temps assenyalat per a fer alguna cosa. Espero que ho acabarà en el termini convingut.
    2. a curt termini Dins d’un període breu de temps.
    3. a llarg termini Dins d’un període llarg de temps.
    4. a mitjà termini Dit del termini amb venciment comprès entre un any o divuit mesos i, habitualment, cinc anys.
    5. termini judicial dret Espai de temps determinat legalment, en benefici dels litigants, dins el qual han de tenir lloc determinats fets o diligències processals.
  2. economia Cadascun dels pagaments parcials que es fan a temps fixats fins a completar una suma a pagar. Ho pots pagar al comptat o a terminis.