■ terç
| | terça

Etimologia: del ll. tertius, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu Tercer.
  2. masculí
    1. Cadascuna de les parts d’una cosa dividida en tres parts iguals. Un terç, 1/3. Dos terços, 2/3.
    2. pesca Penúltim tros d’una canya de pescar, començant a comptar pel més gruixut.
    3. tauromàquia Cadascuna de les tres parts en què hom divideix la lídia.
    4. terç d’una antena marina, marítim Cadascuna de les tres parts en què hom considera dividida l’antena d’una barca.
    5. terç d’una verga marina, marítim Punt mitjà de cadascun dels braços de la verga d’una embarcació.
  3. masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el tercer pis del castell.
  4. masculí
    1. història del dret català Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
    2. terç delme història del dret Impost reial sobre el rendiment que corresponia a la tercera part del delme.
  5. masculí
    1. història militar En l’exèrcit de la casa d’Àustria espanyola, unitat militar fundada per tal d’agrupar les companyies d’una manera més poderosa.
    2. història i ciències polítiques En el carlisme, unitat superior de l’organització paramilitar del requetè.
    3. ciències militars En l’exèrcit espanyol, regiment de la guàrdia civil, la legió i la infanteria de marina.
  6. principi del terç exclòs lògica Principi segons el qual, en el cas de dues proposicions contradictòries, mai no poden ésser alhora falses ambdues, és a dir, només pot ésser falsa l’una o l’altra, i no és admissible una tercera alternativa.
  7. femení metrologia Unitat de pes, equivalent a 1/3 de la lliura carnissera i, per tant, igual a la lliura.