■ teorema

Partició sil·làbica: te_o_re_ma
Etimologia: del ll. theōrĕma, i aquest, del gr. theṓrēma, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. filosofia i lògica
    1. obsolet Proposició especulativa.
    2. En una teoria, enunciat demostrable.
  2. matemàtiques Qualsevol proposició matemàtica que pot ésser demostrada a partir d’unes hipòtesis, uns axiomes o altres proposicions demostrades anteriorment.