tendre
| | tendra

Accessory
Etimologia: del ll. tĕner, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
    1. Que es deixa fàcilment encetar, mastegar. Carn tendra.
    2. Que no s’ha endurit. La pintura encara és tendra.
    3. Novell. Fulles tendres. Una branca tendra. Una noia tendra. De tendra edat.
  1. figuradament
    1. Dit d’una persona que cedeix fàcilment a les impressions sentimentals, especialment a l’afecte, a l’amor. Un cor tendre.
    2. Dolçament afectuós. Li mussitava paraules tendres.