■ tenaç

Etimologia: del ll. tenax, -ācis ‘que s’aguanta fortament; molt adherent; tenaç’, der. de tenēre ‘tenir agafat, retenir’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Que es desadhereix molt difícilment.
    2. física Que és format de parts que mostren una forta cohesió entre elles. El vesc és una substància molt tenaç.
    3. tecnologia Dit del material que presenta tenacitat.
  2. figuradament
    1. Ferm en les seves opinions, els seus propòsits, les seves resolucions, etc., que desisteix molt difícilment d’allò que pensa fer o que vol fer. Un home tenaç i perseverant.
    2. memòria tenaç Memòria molt retentiva.