■ temple

Homòfon: templa
Etimologia: del ll. tĕmplum, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. història de les religions i arquitectura Edifici consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal de la mateixa divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
  2. cristianisme i arquitectura Abusivament, església, sobretot la protestant.
  3. figuradament En llenguatge literari, lloc venerable, on resideix alguna cosa noble, digna d’honor. El tribunal ha d’ésser el temple de la justícia.
  4. figuradament El cel, la volta del cel.