■ teixir

Partició sil·làbica: tei_xir
Etimologia: del ll. tĕxĕre, íd. 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. indústria tèxtil
    1. Fer tela o un treball anàleg entrellaçant fils o les bagues formades amb un sol fil, especialment entrellaçant fils pertanyents a dues sèries, els de l’una (ordit) perpendiculars als de l’altra (trama). Teixir llana, lli, cotó, cànem, seda.
    2. teixir a pas obert (o a peu obert) Teixir mitjançant el procediment que consisteix a donar el cop de batan per a batre la passada de trama quan la calada encara no s’ha clos.
    3. teixir a pas tancat (o a peu tancat) Teixir mitjançant el procediment que consisteix a donar el cop de batan per a batre la passada de trama quan la calada ja és closa o bé quan ja s’ha començat a obrir la calada següent.
    4. teixir i desteixir figuradament Treballar i esforçar-se d’una manera inútil. Aquesta feina és un continu teixir i desteixir.
  2. per extensió Teixir una tela, una roba.
    1. Entrellaçar d’una manera anàloga cossos prims i flexibles. Teixir una estora.
    2. per extensió Teixir una garlanda.
    3. figuradament Teixir un discurs.
  4. Fer les aranyes llurs teranyines, el cuc de seda el seu capoll, etc.