■ tauleta

Partició sil·làbica: tau_le_ta
Etimologia: de taula 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. mobiliari
    1. Taula petita.
    2. tauleta de nit Petit moble, generalment amb algun calaix i, de vegades, amb una porta a la manera d’un armariet, col·locat al costat de la capçalera del llit per deixar-hi coses que hom pot necessitar durant la nit o en llevar-se.
    1. Post petita.
    2. art Cadascuna de les planxes de metall preciós, de vori, etc., decorades amb baixos relleus, amb repussats, etc., o amb inscripcions, que formen part d’un díptic, d’un tríptic o d’un políptic.
    3. tauleta cuneïforme escriptura Peça plana, poc gruixuda i de petites dimensions, generalment d’argila, utilitzada pels pobles de l’antic Orient Mitjà que empraven l’escriptura cuneïforme.
    4. tauleta de cera escriptura Suport de fusta o de vori rebaixat del centre i omplert de cera fosa, que servia per a escriure-hi amb un estilet o punxó de metall, de vori o de fusta.
    5. tauleta gràfica informàtica Dispositiu interactiu de determinats ordinadors que permet l’elaboració de gràfics diversos sobre una pantalla.
  3. Taula de xocolata o de torró.